Quan ja t’has fet un home madur o madurar y per fi has conseguit una vida plena y tranquila comences a pensar tranquil·lament, amb les petites coses o detalls que et falten. Però de cop i volta apareix un record inesperat que mai has volgut recordar del passat. Aquest record et fa mal a la vida.
Passant els dies i no aconsegueixes oblidar com va començar aquella història que mai s’acaba, després intentes arreglar-lo parlant, però ella no vol acceptar que les persones canvien.
Es retornen els pensaments de l’un a altre després de quinze anys i amb un simple petó ja ha tingut prou. Els records s’en van pensant que trist oblidar a una persona d’aquesta manera…
El meu amic es dona conta de que tot passat torna, però ell sap que és te que solucionar abans de que tot s’espatllir en el pròxim futur. Un futur que encara no està escrit.
